UNA JORNADA AL CAMP DE MIRRA (PART 1) ~ Alicante Vivo

El CENTRE D´ESTUDIS DEL VINALOPÓ celebrà el 12 d'abril l'assemblea anual de socis. Aquesta vegada el lloc escollit per a la jornada va ser el Camp de Mirra, xicotet poble de l'Alt Vinalopó. Els seus 435 habitants (INE, 2013) són hospitalaris i aprecien el patrimoni cultural i natural del poble. És un petit llogaret sense edificis en altura. 1910 era l'any quan més veïns (1014) vivien en el seu terme de 21,3 km² i una altitud mitjana de 590 m sobre el nivell del mar. El caseriu (el Campet) es concentra en una plana a peu dels tossals La Fantasmeta i Sant Bartomeu, a la dreta del riu-rambla Vinalopó. El patrimoni generat pel treball de la gent és molt ric i encara per descobrir i avaluar. Ja havien aparegut materials del Bronze i petroglifs d'aquesta època a Les Grallaetes. Però la colonització agrícola estable, basada en alqueries aprofitant les aigües del Vinalopó, es va organitzar quan la cultura de Sharq Al-Andalus. A mitjà del segle XIII el Camp de Mirra passà al plànol de la cultura escrita amb el Tractat d´Almizra (26 de març de 1244), compromís entre Jaume I, organitzador del Regne de València, i el seu gendre, el príncep castellà i futur rei Alfonso X El Sabio, establint la frontera de sobiranies a la línia Biar-Busot-Barrac d´Aigües. En 1304 la llinda quedà desplaçada cap al sud per Jaume II que incorporà al territori valencià Alacant, Elx i Oriola.

Es conserva el contingut del Tractat d'Almizra en l'arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona) però no era fàcil de localitzar el topònim Almizra. Fins el 1908 l'única referència a aquesta frontera va ser la Crònica d´En Jaume I (castell d´almiçra). Gràcies a les investigacions de Roc Chabás (1887), Salvador Carreres Zacarés (1908) i l'informe final de l'Acadèmia de l´Història (1926) es va poder identificar com el Camp d'Almizra. A prop del poble és un puig (685 m snm) on visitem l´Ermita de Sant Bartomeu, formada per diversos cossos i una torre annexa del segle XIV interpretada com torre defensiva d'un castell cristià de la primera frontera i, al mateix temps, instrument de control senyorial sobre els habitants de la zona. És coneguda per Torre del Conjurador perquè des de quatre finestres orientades als punts cardinals s´agitava el lignum crucis per conjurar les plagues i la pedra i afavorir les collites. La capella va ser construïda en 1917 sobre els fonaments i murs d'una primera ermita documentada l'any 1609; data de l'expulsió dels moriscos.

A pocs metres, en un tossalet successius estudis arqueològics han sorgit un antic recinte fortificat, un graner col·lectivo andalusí dels segles anteriors a la conquesta cristiana, similar a d´altres del nord d´Àfrica o com Les Covetes del Moro a Bocairent. Aquest indret quasi despoblat fou l´escenari d'una nova cultura feudal i cristiana. L'alçaria sobre els glacis dels voltans proporciona una magnífica visualitat sobre els passos naturals de Beneixama al nord i Biar al sud, dins d´un radi des de Banyeres de Mariola a Villena. Abans el Campet tenia un elevat valor estratègic i hui ho té paisatgístic.

La capella de l´ermita fou dedicada als sants Abdó i Senén, els Santets de la Pedra, protectors de l'agro valencià contra la pedra i la llagosta. Però el patró del municipi és Sant Bartomeu, titolar de l'església parroquial de planta contrarreformista; començada al XVIII, fou reformada en 1875. En l´itinerari vam estar acompanyats pels experts que van oferir-nos un discurs complex, ric en detalls: Alejandro Cañestro, José Ferrándiz, Roman Francés, José Limorti i Gabriel Segura; tots autors d´estudis d´arqueologia i art de l´àrea. Les imatges que segueixen mostren detalls de la meua visió.

Una oportunitat per tal de viure el Camp de Mirra és la celebració el 25 d'agost de la representació del Tractat pels veïns davant l'església de Sant Bartomeu. Prèviament un herald a cavall fa la Proclama i l'acte conclou amb l'ofrena de llorer a Jaume I davant el Memorial amb el relleu fet per Vicente Ferrero Molina (1976).

Després del passeig per la història viva arribà el debat assembleari de projectes i com a cloenda festiva gaudírem d´un dinar de germanor. Com feia frescoreta els plats eren ben rebuts: arròs amb conill i pollastre i gaspatxo caldoset; sense oblidar un bon vi negre i l´herbero. Sens dubte el Campet té més atractius, però això és una altra història.