EL RIURAU DE BENIMARCO

El Centre Ecomuseogràfic per a la recuperació d'oficis i qualificacions tradicionals de Teulada té una doble seu. Una d'elles està situada en una casa de camp de la partida de Benimarco. La casa del segle XIX posseeix dues plantes i un riurau amb 7 arcs i compta amb una sala audiovisual, una aula didàctica i una altra d'exposicions per a mostrar els treballs agrícoles. A més posseeix uns terrenys on es conrea el raïm de moscatell, pel que es pot emprar per a la realització de les pràctiques dels cursos de formació, com de poda, llaurar o aplicació de productes fitosanitaris.

               

Imatge extreta de www.info-costablanca.com on es pot veure l'estat de l'edifici abans de la restauració

Imatge actual del riurau de Benimarco

Endevinalla: Set boques, una amb dents. M'entens? Set culs, un foradat. M'has agarrat? Set panxes, una amb melic. Endevines el que et dic?

La porxada del riurau també s'aprofita com a lloc per a exposar materials dels oficis tradicionals, alguns pròpis de la Marina Alta (escaldar raïm) i altres comuns (treballs del camp o fusteria).

Canyissos per a assecar el raïm. La disposició que presenten seria reproducció de com s'acarrellen quan el protegeixen les panses de reixiu.

La casseta serveix per a escaldar el raïm. El procés de l'elaboració de la pansa en el va explicar molt bé el nostre corresponsar Miguel Vives Signes en aquest article.

Ací estan les ferramentes per a collir el raïm: la falç o corbella.

Aixades, ganxos i un fes. Ferramentes per a treballar la terra.

El banc de treball d'un fuster.

Roda de carro massissa. Segons pareix açò és un dels molts trets característics que la repoblació balear va deixar a la Marina.

Cànters d'Orba. El color que tenen li'l dóna el sulfat de coure. Els cànters s'empraven per a desfer les pedres de "sofata" amb aigua.

Col·lecció de matxines. Estan ordenades cronologicament, segons el canvi de material de fabricació. La de la dreta, que porta una manxa verda, s'utilitzava per a ensofrar (el sofre es tira en pols).

A propòsit de les matxines, vaig a convertir-me en un "Agoster de profit" i vos posaré una cançó, del grup Bajoqueta Rock, que parla d'ensofatar i de la seua matxina (de l'emblemàtica marca "marujin").

Llit plegable per a dormir a la fresca.

Una gàbia-trampa per a agafar pardals de xicotet tamany.

Feramentes per a llaurar.

Conjunt de cànters disposat en uns arganells de sis cistelles.

Per cert l'endevinalla de més amunt es referia a la mula amb els sis cànters.

Agulles, punxó i motles per a fer atuells de palma. I enfila per a marcar les inicials amb pintura.

El treball de l'espart. A la imatge veiem un garbonet d'espart, la maç per a picar-lo i diferents productes que s'han fet amb aquest material.

Pelador de canyes. S'emprava per a deixar netes les canyes i poder fer els canyissos necessaris per a escaldar raïm.