Disminuir texto
Publicado por Pau
"Que et sembla, Ovidi?" és el títol d'un documental de mitja hora, fet per TVE-Catalunya, que ens apropa la figura de l'Ovidi Montllor. L'alcoià, a partir de 1968 va començar a fer-se lloc als escenaris de la Nova Cançó. Tot just en uns moment on este moviment patia una série de problemes que el portàren a fragmentar-se. La figura d'Ovidi revitalitzà la Cançó. No només per les seues lletres àcides, iròniques i extraordinàriament crítiques amb els poder fàctics. Pareix que amb ell l'etiquetatge "burgés" es podria llevar definitivament dels interprets de música en català.
De cop i volta, un jove alcoià autodidacta comença a eixir als escenaris de Catalunya i, en menor mesura, del País Valencià a fer-se escoltar. Autodidacta a la música, però també en el català o la seua formació crítica. No era l'Ovidi precisament dels àmbits universitaris on el fusterianisme arrelava amb força. Les seues conviccions li venien de família i de les seues pròpies vivències de joventut. També el va ajudar el munt de llibres que un oncle seu, mestre republicà inhabilitat, li va deixar a sa casa. Allí va ser un prengué gust pel teatre i la poesia. L'interpretació fou sens dubte l'atra cara de l'Ovidi. Ell sempre va defendre que era tant cantant com actor, malgrat que molts han volgut primar una de les seues arts sobre l'altra.
Una de les coses que es perceben a les seus cançons és l'amor per La Terreta, pel seu poble, Alcoi. No importa si està parlant de Feres Ferotges o de uns burgesos que se'n van a lluir-se a l'òpera. Quan escoltes la cançó saps que estàven a Alcoi. L'homenatjada Teresa també hi era. El Barranc del Cint, el Cantó Pinyó, les fàbriques, els telers, els moros i cristians, el licor de café, els ponts. Ovidi és Alcoi.
De cop i volta, un jove alcoià autodidacta comença a eixir als escenaris de Catalunya i, en menor mesura, del País Valencià a fer-se escoltar. Autodidacta a la música, però també en el català o la seua formació crítica. No era l'Ovidi precisament dels àmbits universitaris on el fusterianisme arrelava amb força. Les seues conviccions li venien de família i de les seues pròpies vivències de joventut. També el va ajudar el munt de llibres que un oncle seu, mestre republicà inhabilitat, li va deixar a sa casa. Allí va ser un prengué gust pel teatre i la poesia. L'interpretació fou sens dubte l'atra cara de l'Ovidi. Ell sempre va defendre que era tant cantant com actor, malgrat que molts han volgut primar una de les seues arts sobre l'altra.
Una de les coses que es perceben a les seus cançons és l'amor per La Terreta, pel seu poble, Alcoi. No importa si està parlant de Feres Ferotges o de uns burgesos que se'n van a lluir-se a l'òpera. Quan escoltes la cançó saps que estàven a Alcoi. L'homenatjada Teresa també hi era. El Barranc del Cint, el Cantó Pinyó, les fàbriques, els telers, els moros i cristians, el licor de café, els ponts. Ovidi és Alcoi.
