LA SALPASSA: UNA TRADICIÓ QUE ES CONSERVA A PEGO, LES VALLS I ALGUNS POBLES DE L´INTERIOR DE LA MARINA ALTA

La Setmana Santa té tradicions que encara es resistixen a desaparéixer en pobles i llogarets de l´interior de la Marina Alta. Una d´aquestes ben conservades tradicions es el ritual de la SALPASSA, la invitació de les parròquies a totes les cases del poble a viure amb devoció i recolliment els actes de la Passió i Mort de Jesús.

Deia un veí "Ací a la Marina Alta, encara es fa. Li diem la SALPASSA. Encara que ara menys. Recorde que posàvem una tauleta a l'entrada de casa, amb un cobretaula blanc i pètals de rosa i flors a sobre, un plat amb ous, un altre amb sal i de vegades diners. El rector passava i ho esquitxava tot, i a tots, amb aigua beneïdä, i s'emportava l'almoina".

Efectivament, els pobles de Pego, principalment, com a ciutat d´interior, i les Valls, com Vall d´Ebo, Vall de Laguar, Atzúvia i Forna, Vall de Gallinera i Vall d´Alcalà, a més de Murla i altres pobles del voltant, encara conserven viva aquesta tradició, que es perd en els costums de l´església.

Radio Pego anunciava l´any passat amb aquest relat els actes de la Salpassa:

"La dringadissa de la campana de l'escolà anuncia que la benedicció de la tradicional Salpassa ja està ací. Els veïns ixen al carrer i obrin les portes de les seues cases perquè el rector les beneeixca. «La pau del senyor siga a esta casa. Bona Pasqua», diu el sacerdot mentre arruixa amb aigua beneïda el portal. A continuació, dóna a besar la creu als veïns i contínua, junt amb els escolans, el recorregut pels carrers del poble.
Així és la Salpassa, un acte que anuncia la Setmana Santa i que abans era habitual en diversos municipis de la Marina Alta...En el centre de Pego, les cases i la devoció amb què es viuen estes festes encara permeten que la Salpassa es puga celebrar any rere any. La tradició, no obstant, s'ha perdut en els pobles on els veïns viuen majoritàriament en finques de pisos i que han registrat un major creixement urbanístic.

A Pego aquest any serà dimarts dia 18 de març, encara que siga la vespra de la festa de Sant Josep per les coincidències del calendari, durant tot el matí, quan els rectors i frares de les parròquies dediquen el temps a visitar les cases, a partir de les 9 del matí.

El ritual es perd en el temps. Si ens fixem en el significat de la paraula "salpassa", el diccionari d´Alcover-Moll, ens diu que ve del llatí "salis sparsio", que significa espargiment de sal. Després va derivar a "salispassa" fins a dir-se "salpassa". Es combinen dos formes d´entendre les tradicions en aquest acte de la salpassa: per una banda, és un ritus religiós -va el rector i escolanets per les cases-, per altra és popular, es fa pel carrer.

"El rector arribava a la porta de la casa on les dones solien esperar-lo amb la casa neta, les portes obertes, l'entrada regada i una tauleta amb el salpasset, plateret amb sal i ous", diu la història religiosa. "En beneir la casa i deixar la sal beneïda, la comitiva oficial agafava els ous en una gran overa o cistella, de vegades també altres presents o diners, en agraïment per la benedicció", diu Mossén Andrés Monzó.

La xicalla del poble no era llunyana a aquesta celebració i era tradició abans cantar cançonetes que feien referencia a les beniediccions, als ous que es donaven com a present al rector, al mateix capellà que beneïa la casa.

Recorde quan era menudet que a Gata hi havia el costum de fer-se també la salpassa. Jo quan era escolanet vaig tindre eixa experiència i el rector, el Pare Vicent Llopis, ens va regalar després alguns ous, producte de l´arreplegada feta pel poble, beneïnt les cases a la salpassa. Recorde aquelles floretes davant la portalada, el saleret i l´ouera a l´entrada de casa, el rector visitava les cases.

Fa uns anys vaig poder estar a Pego i els rectors entraven a veure els malalts i impedits i desitjaven a tots els de casa, unes bones festes de Setmana Santa i Pasqua.

És la salpassa, la tradició religiosa arrelada en una comunitat que no vol perdre els origens, encara que siguen catòlics, amb pràctiques populars, però també amb significats més que religiosos, ja que servixen per perviure la cultura d´un poble.

MIGUEL VIVES SIGNES