BIAR, LA FRONTERA DEL REGNE

Biar pertany a la subcomarca de la Vall de Biar. Segons l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT (delimitació territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó. No obstant això, forma part de la comarca de l'Alcoià dins la proposta de comarcalització de Joan Soler. Sobre la procedència del topònim Biar hi ha dues versions, una diu que procedeix de la paraula llatina apiarium que significa lloc d'abelles; l'altra la deriva de l'àrab amb el significat de lloc d'aigües o pous.
Assignat aquest lloc fronterer a la Corona d'Aragó pel Tractat d'Almirra de març de 1244, va ser conquistat un any després pel rei Jaume I, després de cinc mesos de setge, segons consta al Llibre dels Feyts. En principi, el rei respecta la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i va limitar-se a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va portar a la seua expulsió d'aquest lloc. El 1280, Pere III confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com a vertadera carta pobla del lloc. Va constituir un nucli crucial en els conflictes castellano-aragonesos i va rebre successius privilegis, entre els quals destaca la promesa de Pere IV de no segregar la vila i el seu terme de la Corona.

Biar tingué un paper destacat a les Germanies com a vila revolucionària, per la qual cosa fou multada amb 1660 lliures. Per contra, en la guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V, cosa que li valgué els títols de "molt noble, lleial i sempre fidelísima". No obstant, sembla que aquest posicionament fou més pragmàtic que no ideològic i degut a la seua posició fronterera amb Villena (on hi havia un regiment borbònic). Així, el Consell de la Vila va demanar al municipi d'Alcoi (austracista) que li guardara els ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, y en particular a la ciudad de Villena, y temer alguna ruina de declararse en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [ Carles III ]".

Testimoni d'aquests esdeveniments és el castell que corona el poble, símbol local, visible des de l'autovia Alacant-Madrid. Majestuós de dia i encantador i màgic de nit. Juntament amb el castell també es conserven algunes restes de la muralla de la que destaquen dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta de Xàtiva i l'Arc del Jesus o porta de Castella. Des d'elles es pot accedir al nucli antic, amb els seus carrers estrets i empinats tots ells, de traçat radial i dirigits cap el castell.