Disminuir texto
Publicado por Corresponsales
Al igual que os presenté hace unas semanas algunas "xarraes" alicantinas recogidas de llibrets de fogueres (y más que os iré trayendo), os muestro ahora, recopilada de las mismas fuentes, una curiosa colección de términos y utensilios de cocina tradicionales alicantinos, esta vez en un valenciano más correcto.
Espero que sea de vuestro agrado.
-Arrova, és de llanda i serveix per a mesurar oli.
-Bescuitera: De freqüent ús, a causa de la molta rebosteria que es confecciona a base d'ametlles i sucre.
-Botija, n'hi ha de distintes formes, són de fang i l'aigua dipositada en ells es conserva sempre fresca.
-Bunyoleres, poden ser senzilles o dobles, faciliten la labor de preparació dels bunyols.
-Cafeteres, n'hi ha de distintes classes i grandàries.
-Caldero, també calder o perol, s'empra per a bullir l'aigua.
-L'utensili de major valor etnogràfic en la cuina alacantina és la canterera, que pot ser de pedra, marbre o fusta, i en ella es col*loquen els cànters amb aigua d'aljub.
-Carabasses, degudament preparades i recobertes d'espart o corda, serveixen per a dipositar el vi.
-Caragolera, estan fetes amb espart, i serveixen per a arreplegar xonetes i altres espècies de caragols.
-Carneres. En elles es guarden els embotits, postres i altres aliments
-Cassola, és una olla de ferro per a condimentar els rics guisats.
-Cassons, de diverses grandàries, quasi sempre de coure.
-Catxombo, és una xicoteta bossa d'espart per a col*locar els melons penjats de les bigues del sostre per tal que s'assequen.
-Corró, és de fusta i s'utilitza en la confecció de rebosteria.
-Cullera, en les cases de camp encara es troben de fusta.
-Embut, de distintes aplicacions.
-Especiers: poden ser de distints materials, alguns molt curiosos.
-L'Espetera o perxa és un tauló amb pocs adorns, col*locada horitzontalment, i proveïda de claus on es pengen les cassoles.
-Gerreres i plateres, n'hi ha de distintes grandàries i formes, des de molt modestes a unes altres molt bellament decorades, serveixen per a penjar gerres i plats.
-Gerres, de distintes aplicacions, per a vi o aigua, per a saladura, preparar les olives, etc. Poden estar lleugerament adornades.
-Gibrells, n'hi ha de distintes classes, uns molt corrents i altres decorats.
-Graella, generalment són de ferro, rectangulars i amb mànec llarg.
-Llandes, són safates de llanda, n'hi ha de distintes grandàries i formes.
-Mesura, mida d'oli.
-Mitja lliura, és de llanda, serveix com a mesura d'oli
-Molinet de cafè, el tradicional és usual en la majoria de les llars.
-Morter, xicotet recipient de coure per a picar les espècies o per a preparar l'all i oli, entre altres aplicacions. La mà del morter es denomina boix.
-Motlle de confiteria, de diversos models, fets amb llanda.
-Olles de fang, existeixen de distintes grandàries i formes.
-Paellera, són de diverses grandàries, segons els comensals per a qui es prepare la paella. -Passapurés, mecanisme molt enginyós, de distintes classes i grandàries.
-Pasteres per a pastar pa, rebosteria etc.
-Porró, és de vidre, per a posar el vi.
-El puntal de fusta molt simple, serveix per a col*locar les paelles.
-Ratlladors, utensili normal, comú a totes les llars.
-Rustideres, n'hi ha de fang i de ferro.
-Sedàs, utensili molt apreciat i molt útil, per les seues moltes aplicacions.
-El setrill és un utensili de llanda o vidre per a posar l'oli d'ús diari.
-Talla pastes, indispensable en totes les llars alacantines, molt amants de la rebosteria.
-Taula de pa, per a portar el pa al forn.
-Tenalles, indispensables en les cuines antigues.
-Trespeus, els més corrents són triangulars, n'hi ha de semicirculars.
-Ventador, serveix per a avivar el foc i és d'espart.
-Xicra, xicoteta tassa per a té o xocolata.
-Xocolatera, és de coure amb un llarg mànec.
-Xurrera, consta de dues parts, de llanda i fusta.
UTENSILIS DE CUINA TRADICIONALS D'ALACANT
-Arrova, és de llanda i serveix per a mesurar oli.
-Bescuitera: De freqüent ús, a causa de la molta rebosteria que es confecciona a base d'ametlles i sucre.
-Botija, n'hi ha de distintes formes, són de fang i l'aigua dipositada en ells es conserva sempre fresca.
-Bunyoleres, poden ser senzilles o dobles, faciliten la labor de preparació dels bunyols.
-Cafeteres, n'hi ha de distintes classes i grandàries.
-Caldero, també calder o perol, s'empra per a bullir l'aigua.
-L'utensili de major valor etnogràfic en la cuina alacantina és la canterera, que pot ser de pedra, marbre o fusta, i en ella es col*loquen els cànters amb aigua d'aljub.
-Carabasses, degudament preparades i recobertes d'espart o corda, serveixen per a dipositar el vi.
-Caragolera, estan fetes amb espart, i serveixen per a arreplegar xonetes i altres espècies de caragols.
-Carneres. En elles es guarden els embotits, postres i altres aliments
-Cassola, és una olla de ferro per a condimentar els rics guisats.
-Cassons, de diverses grandàries, quasi sempre de coure.
-Catxombo, és una xicoteta bossa d'espart per a col*locar els melons penjats de les bigues del sostre per tal que s'assequen.
-Corró, és de fusta i s'utilitza en la confecció de rebosteria.
-Cullera, en les cases de camp encara es troben de fusta.
-Embut, de distintes aplicacions.
-Especiers: poden ser de distints materials, alguns molt curiosos.
-L'Espetera o perxa és un tauló amb pocs adorns, col*locada horitzontalment, i proveïda de claus on es pengen les cassoles.
-Gerreres i plateres, n'hi ha de distintes grandàries i formes, des de molt modestes a unes altres molt bellament decorades, serveixen per a penjar gerres i plats.
-Gerres, de distintes aplicacions, per a vi o aigua, per a saladura, preparar les olives, etc. Poden estar lleugerament adornades.
-Gibrells, n'hi ha de distintes classes, uns molt corrents i altres decorats.
-Graella, generalment són de ferro, rectangulars i amb mànec llarg.
-Llandes, són safates de llanda, n'hi ha de distintes grandàries i formes.
-Mesura, mida d'oli.
-Mitja lliura, és de llanda, serveix com a mesura d'oli
-Molinet de cafè, el tradicional és usual en la majoria de les llars.
-Morter, xicotet recipient de coure per a picar les espècies o per a preparar l'all i oli, entre altres aplicacions. La mà del morter es denomina boix.
-Motlle de confiteria, de diversos models, fets amb llanda.
-Olles de fang, existeixen de distintes grandàries i formes.
-Paellera, són de diverses grandàries, segons els comensals per a qui es prepare la paella. -Passapurés, mecanisme molt enginyós, de distintes classes i grandàries.
-Pasteres per a pastar pa, rebosteria etc.
-Porró, és de vidre, per a posar el vi.
-El puntal de fusta molt simple, serveix per a col*locar les paelles.
-Ratlladors, utensili normal, comú a totes les llars.
-Rustideres, n'hi ha de fang i de ferro.
-Sedàs, utensili molt apreciat i molt útil, per les seues moltes aplicacions.
-El setrill és un utensili de llanda o vidre per a posar l'oli d'ús diari.
-Talla pastes, indispensable en totes les llars alacantines, molt amants de la rebosteria.
-Taula de pa, per a portar el pa al forn.
-Tenalles, indispensables en les cuines antigues.
-Trespeus, els més corrents són triangulars, n'hi ha de semicirculars.
-Ventador, serveix per a avivar el foc i és d'espart.
-Xicra, xicoteta tassa per a té o xocolata.
-Xocolatera, és de coure amb un llarg mànec.
-Xurrera, consta de dues parts, de llanda i fusta.
ARMANDO PARODI
