CUENTOS, DICHOS Y LEYENDAS DE NUESTRA TIERRA (II)

A LA LLUM DEL CRESOL
Açcò era un vell que tenia guardats en un forat de sa casa cent duros de plata. Amb eixe capital pensava passar sense problemes els íltims anys de la seus vida, quan jo no puguera guanyar-se el menjar.
Un día els nebots del l´home van trobar per casualitat el forat, i sense pensar-s´ho dues vegades es van emportar els diners. L´ancià que freqüentement anava a visitar el seu tresor es va emportar un terrible disgust en veure que els cent duros havien desaparegut.
Al dia següent el vells es va alçar com si no haguera passat res, semblava més contetn que mai, tant que anava cantant esta cançó, per tote el poble:
"Cent que en tinc en un forat
i altres cent que en posaré,
que vellea passaré "
Els nebots que van escoltar la cançó van pensar: " Si va a posar altres cent i no troba els que tenia, no els posarà. Anem doncs a tornar el diners on estaven i asina nos emportarem les doscents" Però clar, si els van a ser ràpids per tornar-los, l´home va ser més ràpid en recuperar-los, i després més content que mai cantava:
" Qui tot ho vol
tot ho perd "