La garrofeta pot ser una garrofa xicoteta, però ací, a les comarques alacantines, és un menjar de salaó. El menjar en qüestió està fet a base fresa (hueva en castellà) d'un peix molt paregut al bonítol, anomenat melva (Auxis rochei).
Aquest peix és molt comú a la mar Mediterrània, tot i que arriba a viure dins a l'Atlàntic tropical. El format al qual estem acostumats a veure la garrofeta és en barres embotides i seques. Als mercats normalment podem trobar dos variants, en funció de la quantitat de fresa que conté: la negra (més concentrada) i la roja (menys concetrada). No només és diferencien en color i sabor, ja que la negra és sensiblement més cara.
Des de fa milers d'anys l'ésser humà ha utilitzat diferents mètodes per tal de conservar aliments en bon estat. A la nostra zona, per la situació geogràfica i climatològica, ha estat fàcil i rendible l'elaboració de sal. Tot l'arc mediterrani peninsular, des dels púnics ha sigut una gran factoria de peix salat. Els principals punts de fabricació de salaó eren Gadir (Cádiz) i Ebussus (Eivissa). Les excavacions arqueològiques de l'equip de Jaime Molina Vidal (doctor de l'UA) estan destapant una factoria romana d'elaboració de peix salat al Portus Ilicitanus (Santa Pola).